Aquest edifici es planteja amb la ferma voluntat de conservar el caràcter d’un edifici molt arrelat a la memòria del poble, millorant-lo en quant a les seves condicions d’ús i adaptant-lo als requeriments i exigències, tant d’imatge com a nivell funcional, d’un equipament contemporani. Ja que, fent servir paraules de Borges «ser contemporani és una fatalitat», no pas una elecció.

Voldríem poder mantenir, reinterpretant-lo, l’esperit d’aquest edifici, que ha demostrat al llarg de tants anys ser una part central i activa de la vida social del poble. Una continuïtat de l’espai públic i una prolongació de l’espai privat de les cases, que es fa compartit. Aquest caràcter obert, comunitari i acollidor es manté amb una proposta que prioritza la connexió de la plaça Rambla Pau Casals amb un pati interior i protegit a través de l’espai del vestíbul i un espai de bar molt transparent i accessible.
El vestíbul es la peça clau que fa de nexe i connexió entre els tres espais fonamentals, la plaça, el teatre i el bar-pati. Es un espai buit amb una funció molt activa d’unió de les parts fonamentals del projecte.


El vestíbul ens acull i ens mostra l’edifici amb la seva voluntat de continuïtat. Una continuïtat de l’espai públic de la plaça i del carrer. L’espai de bar i el pati són visibles i constitueixen un espai públic i accessible una mica més protegit, però igualment accessible.



Aquesta continuïtat espaial es manifesta en un únic element projectual que aconsegueix acollir totes les parts. Una gran coberta , que des de la teulada del edifici principal s’estén fins al pati, plegant-se per donar cabuda i espai a les diferents parts del programa, diferenciant els diferents usos però entenent el conjunt com un tot. Un element clarament contemporani i nou però que emana directament de l’edifici existent, sense alterar-lo.


En quant al programa funcional plantegem l’entrada principal al buit que ens deixa aquesta nova coberta al lateral de l’actual edifici. Restaurem el teatre, donant-li la capacitat i dotacions ( vestuaris, tramoies, instal·lacions de imatge i so, etc...) que facin d’ell un equipament per espectacles veritablement versàtil, còmode, atractiu i pràctic.


Entre la paret del teatre i la galeria vidrada que ens tanca el pati es col·loca el bar. Una gran sala d’estar per al poble, lluminosa i confortable, oberta a un pati de fresca vegetació, que pot ser molt agradable de utilitzar a l’estiu. La orientació del pati ens donarà molta llum a l’interior, però no el calorós sol directe del que ens hem de protegir en el nostre clima. A l’estiu un espai fresc i relaxant. A l’hivern una font de llum i claredat.

El tractament de la vegetació del pati es molt important, doncs es font d’aire, vistes i olors per la zona de estar del bar. Es planteja cobrir el mur que separa aquest espai de la casa veïna amb un senzill sistema de cables que guiïn vegetals trepadors per la paret. Es planteja també la plantació d’alguns arbres que donin verdor i profunditat visual. La vegetació i la ventilació creuada que es planteja des de aquest pati es fonamental per la estabilitat tèrmica i el control climàtic natural d’aquest espai.

En quant a la vegetació seria imprescindible fer un estudi acurat d’espècies, cicles, floracions, etc... que garanteixi un mínim manteniment, i permeti el reconeixement dels cicles estacionals a partir dels canvis de color de les fulles i les possibles floracions.
L’edifici compliria amb els requisits d’accessibilitat en totes les seves parts i considerem que es altament sostenible des de la seva mateixa concepció, escàs impacte visual i eficiència energètica dels sistemes tradicionals: ventilacions creuades, protecció i exposició al sol, materials reciclables i estructures reversibles.